La nostra Gêsa

POESIE

Don Peppino Cereda Poesie

La citàa de la lûs

Disè pur quel che vorì
Mi la pensi propri inscì
Se pò pù a fà la vita
In la nostra gesiorita

Succed spèss di gran risott
Certi fèst l’è on quarantott
Vun all’alter schiscia i òss
E se buffen fina adòss

A l’è inutil, gha stèm pù
Sèm cressù mè i badalù
E ona gesa inscì strèta
A l’è indegn de Cassineta

El sagrista in del passà
El va drè a tupicà
Chi a vun ghè pèsta i cai
Là ‘l trà in tera un por bagai

Nel voltà la perteghèta
El gibùla ona baslèta
E tirando la campana
El se ròtt la gibigiana

Certi volt orcu sciampin
S’è impicàa comè i sardin
I pòr ôm hin là a burlon
Pena denter del porton

Infratànt chi tard’un po’
El ga pu de sètass giò
E on quai vun el scapa via
E ‘l tapàscia a l’osteria

Vun el vör voltass indrè?
El trà in lari on mez vespè
L’alter el ga de netà ‘l nàs?
L’è ligàa mè on papatàs

El po’ no slongà la màn
A tra föra del gabàn
On tochèl de fazolett
Per el nas ch’a de fà nett

Chè se ghè de ingenogiass
Se sa pu comè rangiass
Se ghe cascia in bùca i pè
Ai pôr gent che stà dedrè

E anch’in còr s’è insci impicàa
Che se stanta a tirà ‘l fiàa
E il sciur Còzz in del dirigg
A ghe salta i lentigg

El nost car Napolion
Al sa sgòssa in d’on canton

Mentr’in fund el por Tirèla
A ghe gira la rudèla

Passa intant’el cereghet
E ‘l ve strusa adrè i giachett
E ‘l trà in facia sbroff de fum
Che sa veda pu nissun

Sa pò pù andà avanti inscì
Se vorì ascoltàm mi
Gh’avaria di propost
Per mndà i ròbb a post

E per prim mi disaria
De druvà la canturia
E insema i cornison
Come fùssen di luggion

Sés zabett al post di Sant
Cont in testa tant de mant
In sul pùlpet sett o vòtt
Se capiss, on po’ magrott

I cantur tachéi per ari
Propri al post del lampedari
E mandè in sul campanin
Tutt i fiö col Don Pepin

Che se quest al ve va nò
Un ripiegh sugerirò
Metèm du in sul purton
A trà indrè tucc i panscion

Anca quest ve gradiss no
Ga n’ho un’altra ancamò
Obblighem ogni mamèta
Portà i fiö in spagalèta

Ancamò si no content
Ben fé inscì o cara gent
Quand che in gésa ghi de’ndà
I vost gamb lasséi a cà

L’è impussibel! disarì
Mi so pu che cosa di
N’ho contàa de tucc i gust
Ah! … l’è vera, e quei de Bust?

Si ciamèmi i car Bustocch
A slargàn la gesa on tocch
Che se matt me ciamarì
Mi ve disi per finì

Föra i piler, scià i danèe
E metemes man e pèe
A portà in esecuzion
Quel progett che con passion

L’instancabil, Sciur Curàtt
La fai fa d’on gran scienziatt
Su coràgg, Cassinés
Vuté tucc, dònn, fiò e ômm

E inscì, fra un po’ de més
Gh’avarèm el noster Dôm
In alura el vost Curatt
Saltarà compagn d’on ratt

Tutt Biegrass l’invidarà
A la gran solennità
Che spetacul malarbètta!
I cantur cont la lampèta

El sacrista in bauscin
Con la cua i cereghin
E all’altàr, mè ‘n Vescorin
Con la mitria

el Don Pepin 1926