S. Carlu se sfoga con Don Pepin

POESIE

Don Peppino Cereda Poesie

S. Carlu se sfoga con Don Pepin

Passavi l’alter dì in vèr sireta
in sul punt del Navili a Casineta
insci per mi tiravi innanz bel bell
Guardand su al ciel tempestàa de stell.

Sota , el Navili, el faseva plôtt plôtt
Ed ecu in del silenzi tutt’un bott
A me par de sentì un vusetin:
M’è andàa tutt el sang in d’un sacucin.

Me sunt strengiù sù compagn d’on saràcch,
E el cör faseva patatièh patatàcch:
Sbarlögi de chi sbarlögi de là,
sa ved nissun all’införa di cà.

Fasendum curagg, me meti a vosà:
“A noi, can de lèfa, ohè chi va là?
Ed ecu acamò se sent el vusin:
“Fèrmes pur, sum mi, o car Don Pepin!”

O gent, vuri cred al grand purtent?
L’era San Carlu che dal munument
Cul ciâr in man, vers mi ‘l se piegava,
E al pari d’un viv, insi ‘l me parlava:

“O car Don Pepin l’è ormai dusent’an
Che chi ma trövi a stènduv i man,
L’è ormai dusent’an che in su la mia testa
Mi ciapi cul su e nev e tempesta.

Ho mai fà un pass, son semper chi driss
Cui iöcc rivultàa al me Crucefiss
Hu mai dervi buca per ciciarà
Mi che sun voster patron e papà.

Ma nonostant che mi sia de sàss
Stassera ò pensàa con ti de sfugàss
E a ti confidàtt el grand turment
Che da un pù de temp mi senti chi dent”.

E inscì parland, el portava la màn
Desura del cör con tanto affàn
Ch’anca mi mè sont sentì vegnì frècc,
E tutt tremavi fin sura i urècc.

San Carlu intant el se dà ‘na scurlida,
E pö al va innanz “Ste savèss che ferida
Ma se derva in cör, quand pensi a qui an
Che omen e mamm, in brascia i sò nan,

Chi su purtaven a dì i urazion,
Tucc i sir, sì, e con gran devozion
Su in del ciel sbarlusiva i prim stell:
O che spetacul a l’eva mai quell !

Even no sciuri, cureva poch ghei,
Ma gh’era no in lari tanti trapei.
Non se sentiva quel brut organett
Ch’el scalda insci ‘l sang a tanti dunet.

Quand l’eva sira s’andava a durmì,
La nocc l’eva nocc, e al dì l’eva dì.
Non ghe mancava ‘na quei alegrieta,
Ciàpeven di vôlt perfin ‘na ciuchèta.

Sa sa, even an lur tucc fieû d’Adàm,
Ma non se cunsciàven mè tanti salàm.
I ôm pö che passaven su i sò barcon
Me saludaven con grand devozion.

I tosàn d’alura èven mudest
No come certe che in squas senza vest:
Quand l’eva nocc se saràven in cà,
No come certe che van a balà.

Adèss certi volt me tuca vedè,
Chi in sul punt propri sota ai me pè,
Tosàn e giuvin che vègnen per man
E chi sa fèrmen a fa ‘l tulipan.

Devi dì che l’è propi ‘na vergogna:
Cosa veuren? Cunscia ‘l paes ‘me na fogna?
Se al post de la crùs gh’avessi un frustin
De bun gal daria in sul cruatin

Ma fàven ‘na volta tant de capèll,
Ma senti adess perfin ‘na quai pell,
Che, senza vergogna e senza rispètt,
El càscia saracch cumpagn d’un fulett.

E pö làssum di cun tutt libertà:
Ghe chi ‘n paës, me par, la sucietà
Di Giuvin Cattolich che porta ‘l mè nom:
Ma fàn propi tucc el vèr galantòm?

L’è vera, tra lur gh’è dent di fiò d’ôr,
El so presidente el vâr un tesôr:
Ma ghè purtropp anca certi fiachètt
Che fan andà giò i ligam di calzètt.

Ghe un quaichedun che và no a dutrina
Un quaialter che ghè piâs la gaìna
E per rispett uman tropp rarament
Se fan lur vedè ai San Sacrament.

E chi al pôr Sant ga vègn al magon,
E ‘l passa la man in su ‘n lagrimon:
E anca mi son burlàa giu in ginöcc,
E cul fazulett fregavi sù i öcc

Intant che tutt du semm drè magunà
Ecu se sent la campana sunà:
Dàn, dàn, dàn, pediana, hin già vundes’ur “
Va pür!” dis el Sant tutt pien de amur

Però asculta, turna prest ancamò
E tanti bei robb mi ta cuntarò:
Se chi stassera mi adrè v’ho vusàa
La volta che vegn sarì cunsulàa!

El mal che hò dii l’è roba de nient
Cunfrunt del ben che chi vedi cuntent
Prim de tutt i sacrifizi che fan
I Cassinetes per met i campan.

DON PEPIN