Ps pss! “Chi è che me ciama?”
Me rivolti d’improvvis
E pö vùsi “Mama, Mama!”
San Carlon, cun bel surris,
Se piegava in vèr a mì
Che passavi una sireta,
El sarà un pò de dì,
In sul punt de Cassineta.
Con un salt me fo arent
Ben vesin al pedestal,
E San Carlu magonent
L’incomincia tal e qual:
“O ‘l me caro Don Pepin
Finalment te vedi ammò
L’era un pezz, porcu sciampin
Che guardavi in su e in giò,
Per vedétt a comparì
E cascià inscì bel bel
Quater ciàcier, sì, cun tì
In sul noster paesèl.
A te vist i novitàa
De la nostra Casineta
La se invìa a vèss cittàa
Nonostant la gran bolèta!”
Mi rispùndi tutt cumòss:
“O gran Sant, te ghé resòn
Là in dué prima gh’era i fòss,
Dèss ò vist un bel piassòn,
Cun in mezz un monument
Che ricorda i mort in guèra
E davanti, finalment
Fin la scés han tràa per tèra.
La stonava quela scés
Propi in centro del paes,
Tanto pù dopu i villèt
Fabricàa tacà ‘l rongètt
O’ pö vist là pèna indré
Nà botega de barbé
Cunt i veder smerigliàa
Che m’ha fà restà incantàa.
O’ vist anca tanti cà
Che han fàa tutt’imbiancà,
Fina quèla del feré
L’han consciàa comè un belé.
El palàssi del Pisun
A lè degn d’amiraziun
Debtr’e föra su in di mûr
L’è una festa de piciûr.
Se dirèss che Rafaèl
Ghà imprestàa el so pinel:
Sant, puièta e leteràtt
Là ghan sù el so ritràtt.
Quand che pö ho vist i pal
Del teléfen per la qual
Sùn restàa col nas in lari
Com’un pover sufilari.
Quel Curatt, ò dii fra mì,
Ne fà vùna tutt’i dì
Pel so caro paesett
I à studia a sett a sett.
Oramai sa trema pù,
Anca l’ultem turlulù
Quand ch’el vör el pò parlà
Fin’a Oger e a Besà.
M’àn pö dìi che ghè ‘n progett
D’un illuster architett,
Per fà föra un bel gesùn,
Granda quasi me i bastiùn.
“Bene, bravo!” el salt’a dì
S. Carlon a sto punt chì.
“Fin de dèss mi bati i man
A tutt quèi che iùtaràn.
Per la gloria del Signur
Ognedùn ghà de cuncùr
Tanto pù che tropa strèta
L’è ormai la nost gesèta
Ghè di volt ch’in dentr’a strètt
Mé i saracch in di scurbètt
E ‘l sagrista in del passà
El va dré a tupicà.
Dìghel pùr al Sciur Curatt
Che mi sun content mè un ratt
E in compèns ghe dò de bon
Mila e cent benedizion”
“Giust in punt, o San Carlon,
A proposit del gesòn
O’ sentii, sin minga ball
Che ghè un còr fenomenall
Câp de tûcc l’è ‘l Doardòn
Che in di fest, col so vusòn
Tûcc i à quàta e ôm e dôn
E ‘l fà fin tremà i colon
Tant l’è vera che a Milan
Prest l’aspétten col gaban
A tegnì seràa di gala
Al teater de la Scala
Du bei cari birichin
Costa Guido e ‘l Giolettin
Al Signur s’in consacràa
E la vesta han indossàa.
O la gioia de quel dì
Quanti oeûcc l’à fàa lusì!
Quanti mâmm han invidiàa
I do mamm tant fortunàa.
Passarà un pò de àn
E un bel dì sa vedaran
All’altar du pret novèi
Andà sù per i basèi;
Piangiarém insém cun lur
Che, Minister del Signur,
L’Ostia bianca finalment
Levaràn con coêur ardent.
E adess o S. Carlon
Mi me vègn de dà un scioppon
Quand che pensi ai du amìs
Che per sémpr’han fàa i valìs.
Vùn l’è ‘l Pin, el bon sagrista
L’altr’el Cozz el cap-corista
Du umàss tutte del Signùr
Sempr’in gesa a tutti i ûr.
Andà in gesa e vedè pù
Passegià in giù e in sù
El nost Pin con la borsèta
Per me coêur l’è ‘na gran strèta.
Pover Pin me par iér
Ch’el vedevi marcià fiér
In la sòca violèta
Ch’el pareva ‘na sciorèta.
Innocent comè ‘n bagai
S’inrabiva propi mai
Anca quand el so padron
El faseva un pò’ ‘l vusòn.
Lu l’andava inscì bel bel
Per i càmp col ciucciariel
Pö ‘l turnava in vèr sirèta
Trabescà in la gesèta …
E ancamò che gran dulùr
Vedè pù tra i nost cantùr
Vìscur semper mè un usell
El sciur Cozz menà ‘l barbell.
L’era l’ôm di barzelètt
Ch’el cuntava a sett a sett
A sentil l’era un piesé
E là in côr lu l’era el ré.
Lu con tucc l’era cortès
Tant l’amava el so paes
Che in di fest del Sciur Curatt
Sul teater l’ha fàa ‘l matt.
L’era l’om de compagnia
Ghe piaseva l’alegria
Tant che al temp de la burlèta
L’era lù al cap-puièta.
A anca lu col pover Pin
A l’è ‘ndàa pel so destin
Tutt dù insema cul Priùr
Hin tornàa al Creatur.
Se vorévum ben de bun,
Sérunm propi amisun!…”
Ed intant che inscì parlavi
Pian pianin mi magonavi
Al vedè i mè lagrimon
Se commêuv el S. Carlon
E pö ‘l dis: “Câr Don Pepin
El Priur col Côzz e ‘l Pin
Oramai hin grand scioron.
Quas’insèma a tamborlon,
Su là in ciel hin capitàa
E quâcc quaâcc s’hin infricàa,
Tucc e tri in purtineria.
Propi in quèll mi passi via:
Al vedém “O San Carlon!”
Vòsen tucc, e giò un scippon
“Car San Peder!, disi mi,
Lassa côr un po’ ‘nca ti
Questi hin tri de Cassineta
Dùva mi son là in vedèta:
A se trata d’on sacrista
D’on priûr e un câp-corista
Che da boni cristianon
Han servii al nos Padron.
Sia donca un po’ indulgent
Dopo tutt, t’è costa nient.
Sàra un oêucc, hin mè amis
Làssi entrà in del paradis”
E S. Peder rassegnàa
El gran liber l’à saràa
Poèu ghe dis tutt sorident
“Car amis, passé pur dent”
S’è dervii ‘l portòn doràa
Ed insema sèm volàa
Pien el coêur de sant affett
Cont i Sant e i angiorètt
Dìghel anzi ai so parent
E amìs e conoscent
Che ‘l bun Pin, Cozz e Priur
Se la gòden col Signur”.
Ma intant che inscì ‘l parlava
La campana la sonava.
Scòlti ben: l’è mezzanott
“San Carlon, mi fo fagott”.
Ma una scena commovent
Mi ricordi in sto moment
L’è una certa vestizion
Che m’a fàa vegnì ‘l magon.
Don Peppino Cereda 1930
SITO NON UFFICIALE DI CASSINETTA DI LUGAGNANO
a cura di Ruggero Repossi
È consentito salvare e utilizzare le immagini contenute in questo sito a condizione di citare come fonte il sito www.cassinettadilugagnano.com e l’autore Ruggero Repossi.